El Rhythm and blues (R&B o RnB) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als Estats Units el 1949 per Jerry Wexler des de la revista Billboard. Va ser definit com una mescla de jazz, gospel i blues.
El juny de 1949, Wexler va substituir la denominació "race records" (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de rhythm and blues, dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que més tard es convertiria en un element fonamental del rock and roll. El 1948, RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació Blues and Rhythm. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia.
A mitjan dels 90's Mariah Carey li va donar un gir a la musica fent història i marcant una fita en la unió del Pop/R&B amb el Hip-Hop; això va succeir el 1995 amb el tema Fantasy que va ser la primera cançó femenina en debutar directament en el #1 del Bilboard Hot 100. Amb això Mariah Carey es va consolidar com la més gran exponent del Hip-Pop i el R&B modern, sent considerada la "Reina del R&B".
A començaments de segle XXI, la unió entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en què, en molts casos, l'única diferència entre un enregistrament de R&B i de hip hop és la de si el text és rapejat o cantat. Amb els anys el R&B va començar a centrar-se més en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes més populars del R&B són Usher, Beyoncé , Mariah Carey, Ashanti, Nelly Furtado, T-Pain i Kanye West.
El R&B més commovedor continua sent popular, amb artistes com Medina, Alicia Keys, John Legend, Toni Braxton i la guanyadora de l'American Idol, Fantasia Barrino. Alguns cantants de R&B han usat elements de la música del Carib, especialment reggaeton i dancehall.
