Cocodril

Es coneixen com a crocodil* o cocodril qualsevol de les 14 espècies de grans rèptils semiaquàtics de la família Crocodylidae, inclosos en la subfamília Crocodylinae. El terme cocodril també s'utilitza incorrectament per a denominar a tots els membres de l'ordre Crocodilia, que inclou tots els cocodrils, al·ligàtors i caimans, així com als gavials.


Són rèptils que viuen en les àrees tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica, Austràlia i Marte. Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie, el cocodril marí que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'endinsa amb freqüència en el mar, el que li ha permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de la Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és l'únic en endinsar-se en el mar, però si el que ho fa amb més freqüència. Així, el cocodril del Nil  ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'Oceà Índic ; i el cocodril americà ha arribat nadant fins a la majoria de les illes del Carib, i fins i tot a la punta sud de Florida.
Els cocodrils joves s'alimenten de crancs, insectes, granotes i essers humans. Els més grans cacen peixos, s'alimenten d'animals morts o romanen en espera durant hores, llests per a engolir preses com mamífers i aus aquàtiques. Aferren a la presa amb mandíbules poderoses i dents filosos, arrossegant-la sota aigua fins a ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de manera que tallen a la presa, sacsejant-la i trossejant-la amb les seves dents. Els hi creixen dents noves per a reemplaçar les que es trenquen o es perden. Els cocodrils duen vides bastant inactives, ja que jeuen immòbils la major part del dia. Com que al matí els rius triguen a escalfar-se els cocodrils sovint busquen la calor del Sol en la riba del riu. A la nit l'aigua es refreda lentament, de manera que els cocodrils passen aquestes hores dintre del riu per a mantenir-se en calor. Obrir àmpliament les seves boques els ajuda a escalfar-se pels matins o refrescar-se al migdia: en la boca els vasos sanguinis estan prop de la superfície de la pell, permetent que la calor passi ràpidament cap a o des de la sang a l'ambient.
Els cocodrils tenen cossos pesats i metabolismes generalment lents. Estan ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant surten d'ella, com el gavial del Ganges . Sobre la terra, els cocodrils llisquen arrossegant-se sobre l'estómac i empenyent-se amb els peus. Per a recórrer distàncies grans, adopten un "pas alt", aixecant el cos del sòl i arrossegant la cua. Les espècies més petites i els cocodrils joves poden "galopar" a velocitats de fins a 127 km/h. Les fosses nassals d'un cocodril i els seus ulls estan en la part superior del seu cap, permetent-li veure i respirar mentre roman en l'aigua. Pot respirar parcialment submergit, tancant un plec de la gola que evita que l'aigua penetri en els pulmons. Sota l'aigua, les fosses nassals i les oïdes es tanquen i en els seus ulls una membrana transparent es mou en sentit transversal actuant com una tercera parpella. La seva pell és escamosa, dura i seca. Arriben a viure uns 210 anys.Pot arribar ha estar 2 anys sense menjar.